Adieu au langage, Godard, Rembrandt, Monet – Del crepísculo exquisito, o el viaje final hacia la abstracción

Con la edad, los genios se vuelven conceptuales. Godard, como Rembrandt o Monet, Rosellini o Bach, va retomando, lejos ya la pletórica parsimonia de Passion, la militancia y una cierta urgencia por expresarse -de la que ahora podemos entender el porqué-, la brusquedad de esa pincelada que se ha quedado sin alternativas, de sus años en el Grupo Dziga Vertov, conciso y sin concesiones, Film Socialisme o Le livre d’image. Mañana, Adieu au langage, adieu a God-Art, en la Filmoteca de Catalunya.

Otras referencias: Marc Chagall, el Sócrates o el Marx (Trabajar para la Humanidad) de Rosellini, La crónica de Anna Magdalena Bach de Hullet-Straub, Marker y el grupo Medvedkine, Antonioni, Rothko

Godard, la muerte y las Tesis sobre Feuerbach de Marx

Dios ha muerto. God-Art is dead. Por su propia mano, como mueren los dioses.

«Los filósofos no han hecho más que interpretar de diversos modos el mundo, pero de lo que se trata es de transformarlo». Hoy ha muerto Jean-Luc Godard, Karl Marx del cine, el creador y pensador que mejor comprendió este arte y su capacidad revolucionaria de transformación.

Cinema = images + sounds + politics. And the rest is silence.

La cabeza del filósofo alemán preside su tumba
Las imágenes son de IMDB (retrato), MUBI (adicto), Miguel Martín (Le lvre d’image), José Martín S (selfie), Xavi Gaja (For Ever Godard) y China Daily (tumba de Marx),

He estado esta mañana concentrado escribiendo el obituario de Tanner para mi web (diciendo que se llame Histoires du Cinema ya lo dice todo sobre mi devoción por la visión godardiana) y me he enterado cuando he visto demasiadas fotos de Godard corriendo por redes sociales para estar tranquilo.

Mi primera impresión ha sido un poco egoísta porque, antes del impacto de la tristeza por la muerte de alguien que era casi inmortal y con una obra de una clarividencia excepcional, he pensado en que nos quedábamos huérfanos de toda su obra futura.



15 de septiembre de 2022. ean-Luc Godard hizo la disección más precisa del capitalismo que he visto nunca en su film Ici et ailleurs (1976)

Jean-Luc Godard, Ici et ailleurs, 1976:

How does capital function?
A bit like this, perhaps
Someone poor and a zero equals someone less poor
Some one less poor and again a zero equals someone even less poor
Someone even less poor and again a zero equals someone richer
Someone richer and again a zero equals someone even more rich
Someone even more rich and again a zero equals someone even richer again
Capital functions like that
At a given moment it adds up, and what it adds up are zeros, but zeros that represent tens, hundreds, thousands of you(s) and me(s).
So not really zeros after all, the capitalist would say
We must see, learn to see that when the times comes to add up all the defeats and the victories, very often we have been fucked and we’ve been fucked because we, I, didn’t want to see, you, she, he, nobody wanted to see that all their dreams are represented… he didn’t want to see that all his dreams are represented at a given moment, given and taken back, by zeros that multiply them. Yes, but as they’re zeros, they multiply and simultaneously cancel out; and we haven´t had the time to see that it’s at that moment, at that place, that our hopes have been reduced to zero»
Colin MacCabe, Godard: Images, Sounds, Politics. The MacMillan Press, 1980

Publicado originalmente el 26 de marzo de 2020

Not so false found footage

Pese al innegable interés del ciclo dedicado por la Filmo al Resnais «menos severo,» elijo una de sus iniciativas recientes más apasionantes y más en la línea de mi trabajo en Histoires: en el marco del triunfo actual del false found footage, tanto de autor (como comercial, proponen hoy un recorrido histórico (1936-2012) único sobre diversas aproximaciones al montaje de hallazgos reales.

***

Sessió formada per:

Rose Hobart JOSEPH CORNELL, 1936. EUA. SD. 19′. Arxiu digital.   

A Movie BRUCE CONNER, 1958. EUA. SD. 12′. DCP. 

Schmeerguntz GUNVOR NELSON, 1965. EUA. VOSC. 15′. 16mm. 

Now! SANTIAGO ÁLVAREZ, 1965. Cuba. SD. 6′. Arxiu digital.  

Removed NAOMI UMAN, 1999. EUA. VOSC. 6′. Arxiu digital.    

Am I? FLORENCIA ALIBERTI, 2012. Catalunya-Argentina. VOSC. 3′. Arxiu digital. 

sssss DOSTOPOS, 2018. Catalunya. SD. 27». Arxiu digital.

Play CHRISTOPH GIRARDET, MATTHIAS MÜLLER, 2003. Alemanya. SD. 7′. Arxiu digital.  

***

False found footage como fenómeno comercial de terror o de autor.